diumenge, 28 de febrer de 2016

L'any que ve hi tornarem !!

Doncs si, així ho farem... ha set el segon any de les Jornades de la Tòfona del Collsacabra, hem millorat l'assistència de l'any passat tot i ser un mal any climatològic; potser rectificarem algunes cosetes i n'aportarem de noves per anar-ho consolidant.
La nostra intenció és que els que són clients a l'arribada, surtin, després de 14 hores junts, com a amics  i hi veieu la oportunitat d'aprendre el que no està massa escrit, almenys en català, que és: com aconseguir perdre la por a cuinar la tòfona i com fer-ne ús sense que ens fonguin la Visa.
  Tornarem a fer cafè plegats, anar d'excursió, compartir estones amb la Dolors de Can Colom, disfrutar d'un arròs de Cabrera a Ca la Laia, xerrar i cuinar més de dues hores, per tot seguit sopar i xerramecar fins a hores educades, us sembla poc? doncs l'any vinent hi tornarem !!
Gràcies a l'Esteve Camps i la Laia pel seu ajut i a tots els mitjans de comunicació per fer-ne esment d'una activitat tant petita i organitzada desde dins el cor d'un parell d'apassionats dels productes que  envolten casa nostra i sobretot pel nostre diamant de sota terra, La Tòfona... del Collsacabra..

dimecres, 27 de gener de 2016

200 dies de ràdio, poetegem de collita pròpia

Quan vaig començar a Ràdio Vic amb Cuina de Debò i em van deixar fer, vaig pensar que ja tinc una edat per deixar-me anar un xic i així ho he fet fins aquesta setmana; després de fer una repassada al mercat i els horts de la comarca, hem parlat d'un producte, de la seva cuina i les seves propietats, amb què el maridarem, una recepta i encara hi havia temps per desenvolupar un petit diccionari gastronòmic actual, també els restaurants d'Osona han tingut protagonisme, els consells i trucs, la música i aquestes quatre poesies com les que podreu llegir, penso que divertides. M'agrada saber que sóc capaç de pensar i rumiar en cuina d'aquesta manera... que disfruteu !!

a l'ou de reig...

l'ou de reig que has trobat aviat l'has d'haver menjat
i si ets ben parit també aviat l'has de haver paït
el bolet vol seny i astúcia
i necessita humilitat i prudència
no et confonguis de bolet
o no tornaràs mai al mateix indret

a l'albergínia...

d'una albergínia blanqueta et faria una truiteta
d'una de ratllada et faria una graellada
d'alberginies negretes et faria sopetes
i d'una de morada et faria una bona cassolada

el rovelló...

rovelló, rovelló
a mi m'agrada quan ets mamelló
per això et diuen botó
i alguns et donarien un petó
rovelló de muntanya
dones molta canya
rovelló de la plana
no ens fas passar la gana
rovelló, rovelló
a mi m'agrades quan ets mamelló

a la patata del Bufet...

qui té unes patates del Buffet
i ha aconseguit també algun bolet
pot fer una truiteta o un remenat
que segur que de ben tip estarà manat
però si us agraden més les sopes de cullera
poseu l'olla al foc, patates i buideu la nevera
i si han de ser patates bullides amb pell
no les facis tu dona, recoi, que les faci ell !!

els moniatos...

moniato a la tardor
vitamines al sarró
si els acompanyes amb castanyes i panellets
vora el foc ens haurem de posar els pitets
beure una garnatxa ben bona
ens farà passar una bona estona
i si les galtes se us posen vermelles
vigileu que les properes seran les orelles

a la castanya...

dona doneta, la castanya del Montseny
s'ha de tastar amb força seny
si les tasteu torrades
que no siguin corcades
i si les mengeu bullides
que no us facin presumides
i compte amb als nois que us facin ganyots
recoi, doneu-los força castanyots

a l'arròs...

xinos, japonesos, americans, francesos, catalans i fins i tot alguns esquimals
mengem arròs com animals
renoi ens agraden a la cassola, a la paella i també bullits
així en som de ben parits
però no us descuideu de posar-hi sal i pebre
o us escridasaran els del Baix Ebre
i per acabar afegiu un xic de bacallà
i més bé no hi podreu anar

a l'ou ferrat...

ai ou ferrat
mira com he quedat
mitja dotzena he endrapat
i això que algun ha sortit salat
ja li pots posar cansalada o pa torrat
que no hi ha manera de fer bondat
i si a sobre el vi em fa anar més trempat
ai ai ai, ou ferrat
que a gust que m'he quedat

a les carxofes...

carxofa,  carxofeta
bona i barateta
tant se val que siguis de Navarra
la del Prat té més barra
la pots fer bullida i fregideta
a la brasa o arrebossadeta
si la menges amb romesquet
aniràs més de dret
i si el dia pinta de pluja o vent
una sopeta de carxofes i pernilet et farà penitent
així que ja veus, vés per on la carxofa carxofeta
t'ha fet passar una bona estoneta

a les sopes...

qui menja sopes se les menja totes
sopa d'all o de farigola
posa-li tot allò que vola
sopa de peix, sopa de carxofes
amb totes et guanyaràs les garrofes
però si la fas de tòfones
t'hi deixaràs totes les pessetones
i tot acabant  per Nadal fes escudella amb carn d'olla
i remulla-ho tot amb una bona bombolla

a les cols i el trinxat ...

Una col, dues cols, tres cols
aneu a deixar els petrecols
seieu a taula i mengeu trinxat
segur que quedareu en bon estat
si porta cansalada
haureu de fer migdiada
però si porta bull negre i all
ja cal que aneu a fer un bon ball
col bullida, col rostida
de la cassola a la taula seràs sempre ben parida

els calçots...

calçot, calçot,
el teu origen és ben pagesot
ben sucat amb romesquet
et farà anar ben dret
si no els menges amb botifarra
tothom dirà que tens molta barra
però si els vols amb tallet
que sigui de bon xaiet
i entre glop i glop de vi
fes la bacaina sota el pi
que entre el romesco, el calçot i la crema cremada
tindràs una digestió ben sucarrimada

el pollastre...

hi havia una vegada un pollastret
que vivia a Ullastret
i tenia un culet tant estret
aixeret i boniquet
que les gallines hi anaven de pet
i quan es va fer gall de tot el corral
ja no hi va haver moral
dotzenes de pollets
hi anaren ben drets
hi havia una vegada un pollastret
que vivia a Ullastret

a la tòfona 1

tofoneta, tofoneta
on te vas tu tant neta
vaig a la paradeta
de la meva tieta
al mercat d'aquesta setmaneta
com que faig tant bona oloreta
tots m'hi volen per posar a la seva cassoleta
em sento una mica bruixeta
per poder néixer tofoneta
i  fer feliç al tiet i la tieta

a la tòfona 2

quan la tòfona envaiex l'estança
se m'obre una llum d'esperança
l'àpat serà delicat
i segur que molt tofonat
deixo que el seu flaire dolç i natural
em faci sentir més plural
tant diplomàtica és la tòfona?
Tant que mai m'abandona
primer, segon, les postres i xampany
i així any rera any
tòfona, tòfona d'hivern
que el teu poder sigui sempre etern

dimecres, 30 de desembre de 2015

Ranquing dels millors clients de l'any 2015

  
Podria ser un gran encapçalament per un bon article periodístic i a més segur que faria cridòria a més d'un però si els clients opinen sobre les millors taules que han estat, d'aquí ve la meva inspiració, perquè no ho podem fer nosaltres? Més d'un quedaria fotut... perquè el millor client qui és? El que ve més vegades? El que ens omple més la butxaca? Amb el que parlem i ens sentim millor? Amb el que ens fot canya? O amb algún impresentable que t'escriu en algun mitjà “democràtic i anònim”  i l'envies a pasturar a algun Mc ànec?, jo crec que se'ns barregen tantes coses, de vegades no som conscients que juguem, sense voler amb sentiments tant primaris com el de la gana, i per gana ens fa fer de tot bo i dolent, inclús es creen expectatives que provoquen salivera i que a molts cuiners ja ens fan tremolar, jo la veritat és que he canviat molt el tema de les expectatives que m'han fet passar molt males estones per la il·lusió d'anar a un restaurant determinat per recordar les vibracions que he aconseguit sentir en les ocasions en les que he estat assegut i he millorat molt, sobretot en l'aspecte crític que l'he rebaixat moltíssim, ja us ho recomano des d'aquí, rebaixem expectatives, anem oberts de mires i de gana i deixeu-vos endur pel disfrutar d'una taula....
Però tornem al rànquing....ja que ha set un any fantàstic en tots els aspectes, tot i les energies tel·lúriques negatives que de vegades ens envaeixen la casa i espatllen totes les màquines del món, però això ja està passat, no oblidat, hem guanyat premis, hem sortit en molts mitjans públics i privats però sobretot hem sortit en moltes converses de gent anònima que ens han fet córrer el nom per arreu i hem set beneficiaris d'aquest boca orella que ens ha fet anar cap amunt, ni la millor marca de neumàtics ens hauria fet tanta feina !! si sapiguéssiu el que això ens motiva !!  les xarxes socials ens han permès intercomunicar-nos amb tot un seguit de gent fantàstica i diversa i al crit matiner de “bon dia, ja sou llevats?” podeu llegir qualsevol bajanada simpàtica per les “meves” meteos i després algunes fotos de plats o sortides i postes de sol d'aquesta talaia que és el Collsacabra però sempre intentant estar al costat vostre com un més, no és un tracte client-restaurador, aquest no m'agrada massa, encara que l'haig de fer tot sovint, a mi m'agrada quan em deixeu entrar-hi i comencem a ser amics, aleshores travessada la frontera tot és més fàcil....de vegades els cuiners, que som conscients que els nostres horaris no ens deixen massa temps per tenir amics normals i la vida ens porta a fer amistats dins el mateix gremi, dic els cuiners no ens adonem que molts dels nostres amics els tenim asseguts davant d'una taula, els fem feliços i ells ens ho retornen amb frases amables, positives de vegades catxondes de veritat, ens abracem amb sentiment, ens petonegem, ens alegren el cuinar saber que hi són,  aquella iaia de més de 90 anys que ve i gairebé li cauen les llàgrimes perquè li fas la broma d'oferir-li un “carajillo” al final de l'àpat... aquell nen o nena que l'amenaces amb anar a la cuina a rentaplats si no buida el plat que se li resisteix, tot un seguit d'experiencies que van seguint el seu camí i que et fan disfrutar amb el que fas, sempre seguint aquella dita pagesa que qui sembra recull, sense ser perfectes cada dia intentem mostrar un xic més de nosaltres mateixos, com si ja no ens fes vergonya fer nudisme personal davant tanta i tanta gent, tenim una casa, la Laia la seva i jo la meva i la tenim oberta pels guanyadors del ranquing o sigui TOTS VOSALTRES !!

moltes gràcies per ser-hi, sabem que hi sou i això ens reconforta.



                                               Bon Any Nou !!

           

divendres, 18 de setembre de 2015

ja començem a vestir de tardor Ca l'Ignasi....

Bolets

Ja comencem a vestir de tardor Ca l'Ignasi...

Hola estimats amics i clients...!!!
després de l'estació estiuenca, ja ens posem els vestits de tardor;
les cassoles i olles de casa ja treuen fum...
per això us hem preparat plats i platillos com aquests,
per començar la temporada
i on els bolets també hi tindran el seu protagonisme...


Si noteu que us fem venir salivera no ho dubteu:
truqueu-nos al 93/852.51.24

FINS AVIAT
galets de Nadal amb salsa de ceps

mongetes del ganxet amb tripeta de bacallà i botifarra negra

fideuà de peu de porc amb trompetes

arròs amb ous de reig, siurenys i costelló  de Bianya

coca d'espinacs frescos i formatge Reixagó

fricandó amb camassecs i patates rosses

cap i pota amb ceps

cua de bou sense feina amb crema de patates del Buffet

butifarra de tòfona amb enciams a la brasa

 

dissabte, 24 de gener de 2015

com fer un àpat amb tòfona per sis persones sense que set fongui la Visa....

hola familia, aquest es el meu granet de sorra per col.laborar a fer popular la cuina amb tòfona, un producte de sota terra a casa nostra, un producte Km0, el nostre tresor negre ha de presidir les taules de moltes cases però no cal que sigui en quantitat sino en qualitat... jo us donc una petita guia, aprofiteu-la i no us fondrán la Visa !! vinga devantal i cap als fogons....
  
La tòfona a la cuina

amb 100 grams de tòfona que al mercat podem arribar a pagar de 50 a 80 € ens dóna per fer un àpat per 6 persones com a mínim.
Ara, per una banda, posem part de les tòfones, 85 grs., en un recipient hermètic amb dues dotzenes d'ous ben frescos durant un parell de dies, mínim, a la nevera perquè s’impregnin del flaire tant penetrant que deixen anar ja que l'ou al ser porós i actuar d'esponja adquireix aquest aroma. El mateix farem amb les altres tòfones, uns 15 grs., les posarem en un altre recipient hermètic amb mig quilo d'arròs Bomba i també a la nevera.

a partir d'això farem el menú següent:

mantega fresca de tòfona
ou ferrat amb crema de patata del Bufet amb tòfona
arròs de carxofes i ceps amb tòfona
botifarra amb tòfona amb peres de Puigcerdà, garnatxa i herbes del pais
crema de Sant Josep amb tòfona

mantega fresca de tòfona

una pastilla de 250 grs. de mantega fresca Ato o Cadí
un pessic de sal marina del Delta o de Mallorca
10 grs. de tòfona
trossegem la tòfona ben petita, deixem la mantega a temperatura ambient fins que s'estovi i amb una forquilla ho barregem tot plegat amanint al gust amb la sal. Ho enmotllem i deixem reposar 24 hores mínim i servim amb torradetes

ou ferrat amb crema de patata del Bufet amb tòfona

ingredients x 6 persones
6 ous tofonats
1 quilo de patates del Bufet blanc
20 grs. de tòfona per la crema i els ous ferrats
1 tassa de cafè de nata líquida de llet de vaca
sal gruixuda
oli d'oliva suau
Pelem les patates, les escapcem i posem a bullir en un pot just amb l’aigua que tapi, un cop bullides afegim tots els ingredients: les patates, una mica de tòfona, l’aigua de cocció, la nata i un xic de sal i pebre dins la thermomix o similar fins que aconseguim la textura de crema i ho emplatem ben calent.
Per altra banda anem fregint amb força oli d’oliva els ous vigilant que ens quedin ben petits i rodonets, els anirem posant per damunt de la crema de patata, anirem llescant la tòfona i ho amanirem amb l’oli calent dels ous i un xic de sal gruixuda.

Arròs de carxofes i ceps amb tòfona
ingredients x 6 persones: 6 carxofes
6 ceps mitjans frescos o congelats
500 grs. d’arròs Bomba de Pals amb tòfona
1 litre de caldo bó d'escudella, pols de cep
oli d´oliva verge suau i 20 grs. de tòfona
Peleu les carxofes, les talleu pel mig dues vegades i els hi treieu la pelusa. Les talleu a làmines i confiteu a foc lent, un cop cuites les reserveu. En el mateix oli feu el mateix amb els ceps que també haureu laminat. Un cop confitats ho ajunteu tot i treieu l’excés d’oli. Ho sofregiu tot plegat amb l'arròs tofonat. Poseu el caldo al vostre gust si ho voleu més o menys sec, els polvos de cep, la tòfona ratllada i salpebreu, deixeu a foc fort 10 minuts i 7 minuts al forn a 200 C. Millora molt si està fet en una paella de ferro

botifarra amb tòfona amb peres de Puigcerdà, garnatxa i herbes del pais
ingredients x 6 persones
1 quilo de botifarra de tòfona (30 grs. de tòfona)
3 peres de Puigcerdà
un polsim de sucre integral
Oli d’oliva, un got de garnatxa i un toc d'orenga o farigola
Pelarem i tallarem les peres en quatre trossos i les posarem en una cassola de fondo gruixut amb un raig d’oli d’oliva, les courem destapades, quan es comencin a daurar s’hi afegeix la garnatxa, un polzim de sucre integral, les herbes i deixa reduir.
Posarem la botifarra a coure en una paella i la fem daurar sense coure-la del tot. Seguidament la treurem de la paella i la incorporarem a la cassola amb les peres caramel·litzades. Ho taparem uns minuts perquè es faci una mica de condensació per obtenir un suquet que acabarà de coure la butifarra.
Opcionalment si ens queda poc caramel·litzat es pot gratinar uns minutets.

crema de Sant Josep amb tòfona
ingredients per 6 persones
1 litre de llet fresca
10 rovells d'ous tofonats
180 grs. de sucre
30 grs. de midó
20 grs. de tòfona fresca, 1 pell de llimona i 1 branca de canyella
bullim 3 parts de llet amb la tòfona sencera, la pell de la llimona i la branca de canyella, deixem reposar-ho uns minuts
barrejem amb una espàtula els rovells i el sucre fins que quedi una pasta.
Deixatarem el midó amb l'altra part de llet en fred que haurem fet.
Treiem la tòfona de la llet i la piquem ben petita.

Posem la llet al foc de nou i li afegim els rovells, el sucre i el midó amb la llet, quan comenci a trencar el bull es treu ràpidament i es passa per un colador amb l'ajut d'una èspatula i s'hi dona un cop de minipimer pels grumolls. Per últim hi afegim la tòfona trossejada i deixem refredar una mica. Tot seguit li afegim sucre pel damunt i ho cremem 

dijous, 13 de novembre de 2014

El Collsacabra, un paradis per descobrir

Tinc la sort de viure a Cantonigròs des de fa més de vint-i-cinc anys i sempre he pensat que estic en una subcomarca privilegiada, aixoplugada de la tramuntana amb un clima dòcil excepte a les fondalades rupitenques; és un lloc òptim per fer créixer la família, lluny i aprop de tota arreu, a cavall entre Osona, a on pertany, i la Garrotxa; a mig camí de Vic a Olot. Amb els anys ha vist com una gran part de la seva població s'ha enllaçat amb jovent garrotxí, a mi m'agrada molt aquesta barreja i com que em tira també molt l'altra banda, com en diem aquí de La Garrotxa, l'aiguabarreig és important.

Com deia, aquest petit pais ofereix racons i raconets aptes per molta més gent que els visitants de dissabte i diumenge; és veritat que no tenim gaires joies romàniques ni monuments d'altres tipus, però si tenim paissatge i natura, cada dia la postal és diferent... i un munt de camins per recórrer, hauriem de ser cau dels caminants d'aquest pais i s'hauria de treballar per dotar l'indret amb les infraestructures que li calen.
De vegades sento com ens diuen que no hi ha platja ni neu ni carretera important i que no hi ha futur...

Crec que és al revés, cada vegada hi ha més gent a voler soledat, caminen per salut però també per alliberar-se de tensions de ciutat i aquí es retroben de debò; és a ells a qui ens hauriem de dirigir, com a principis del segle XX els metges de ciutat recomanaven el Collsacabra a gent que patia determinades dolències, ara hauriem de canviar el discurs i fer servir el de les energies positives que emet tota la inmensa quantitat de pedra i roca sobre la qual hi estem visquent.

Quan jo era petit i anava de Badalona cap a Camprodon o Puigcerdà amb la família, sempre quan arribàvem a Tona l'espectacle no era el Pirineu nevat sinó el paissatge retallat de les muntanyes del Collsacabra, com si fos un imán, no hi podia treure la vista del damunt amb aquells ulls de nen darrera la finestra del cotxe de casa...és com si la intuició digués ja on aniria a parar 20 anys després.
Aquest pais que recepciona molt bé a qui s'hi vol quedar en sap d'escollir qui si i qui no, a qui sí l'enganxa i l'absorbeix amb aquesta capacitat d'abraçar que té, d'envoltar-te de totes les maneres fins que t'adones que d'aqui no marxaràs pas mai.

De vegades quan marxem de cap de setmana tenim moltes ganes de tornar, no ens agobia gens ni mica ser-hi altra cop, diga-li això a un habitant de ciutat el diumenge al vespre quan torna a la city....
Crec que ens mereixem aquest públic amb aquestes ansies, que sigui la tafaneria una de les seves maneres d'introduir-se en el paissatge i descobreixi què s'hi cou a les cases, als obradors, als restaurants, als negocis que miren de fer-t'ho passar bé les hores que hi siguis i després parada i fonda, viu les nits assossegades, les cingleres sota la lluna plena és una de les experiències que recomano més, la frontera de la boira és a sota, camí de Vic.

Cau de gent important i anònima alhora que hi viu a temporades, grans empresaris, periodistes, cantants i compositors, escriptors, actors, filòsofs, tot això en aquest petit país de no gaire més de 1.500 habitants, es respecta a tothom i no s'adula fàcilment, la gent que hi viu en passa bastant.

No crec que el Collsacabra es pugui promocionar pels canals normals i corrents, crec que més aviat s'hauria de dir a cau d'orella els secrets d'aquest petit indret i que vingués aquest públic que tant ens agradaria tenir... penseu que quan vénen fotògrafs extrangers o bloggers i els portem fora circuit, ens esbronquen i ens diuen que com és que això no se sap.... un secret ben guardat però que uns pocs haurien de gaudir-ne, busqueu-vos la vida i descobriu-nos, serà el millor que haureu fet en molt de temps i com us enganxi......ja sabeu !!

Ignasi Camps