O la il·lusió de veure triomfar aquest tresor de sota terra a la cuina d'hivern d'aquest país....
I és que després
de més de vint-i-cinc anys fent servir la tòfona del Collsacabra, ja
amb la segona generació de tofonaires, cada any per aquestes dates
me n'adono de l'acceleracció que aquesta està agafant arreu del país,
tothom ja té la seva en multitud de comarques catalanes, hi ha un
frec a frec molt diplomàtic, molt catalanet, per aconseguir cridar
l'atenció del món gastronòmic del principat i fer-li veure que és
la millor, la més aromàtica i la que més flaire emet; a mi personalment m'emociona...
tant fa, el més important és que ja hi ha tofonaires, cuiners, intermediaris i
comercials, polítics, pagesos i ramaders, entitats gastronòmiques,
científics, universitats, periodistes i mitjans, molts reportatges es
llegeixen a les revistes especialitzades i a diferents programes de
televisió, mercats setmanals i llotges, xarxes socials,...; per fi,
per fi la tòfona comença a sortir realment de l'armari, ja comença
a ser lliure, a ser popular, a ser nostra, se'm posa la pell de
gallina de pensar-ho; són molts anys, qui em coneix en pot donar fe de la creuada que he dut a terme, com d'altres, està clar, per tal d'utilitzar-la més democràticament, com dic sempre: "sense que ens
fonguin la visa".
Qui
vulgui tòfona en quantitat, cap problema, que la pagui, qui vol
gambes bones en quantitat bé las paga, oi?
Ara
toquen campanes d'alegria, però que no ens faci perdre el món de
vista, tots a la plegada catapultarem la cuina d'hivern d'aquest país
cap a la resta del món gastronòmic per poder-los encomanar els
flaires de les cuines, dels mercats, de tots els llocs on la tòfona
hi és present i els enamori de veritat. El que l'all va aconseguir
durant molts i molts anys, la tòfona l'ha de superar, és igual que
aquest, una gran potenciadora dels gustos: una pilota de caldo amb
tòfona és tant o més bona que amb all i julivert i a més, es paeix molt
millor.
Ara
hem de ser capaços de convertir-ho en una tendència de cuina, molta
gent està implicada, a Osona des dels cingles de Bertí, al Lluçanès, fins a les cingleres collsacabrenques i la Vall de Sau....i a les
ciutats i als seus mercats es palpa, està al carrer, se'n parla, la
gent demana, ens truca, si, si, si la tòfona és ben viva i amb unes
ganes de créixer enormes, doncs som-hi!! animeu-vos i tasteu-la, si
més no, no us deixarà indiferents, us ho diu aquest cuineret del
Collsacabra.
Ignasi
Camps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada